Hem aconseguit sobreviure al tsunami, al terratrèmol, a la pluja de meteorits, a l'erupció del volcà, a la col·lisió de l'asteroide, a l'onada de radiació còsmica, a l'aniquilació després de la invasió extraterrestre, a la Inquisició, a la guerra mundial, a la bomba atòmica, a la grip A, a la desocupació, als robatoris, als desnonaments, a les ruptures conjugals, a la corrupció dels polítics, a la baixada dels sous, al canvi de govern, a la pujada de la gasolina, de l'IVA i de la llum, i per descomptat, a les profecies que des de fa segles anuncien el fi del món.
Pareix que el món no s'ha acabat, segons vaticinaven els seguidors del calendari precolombí. Una llàstima!. El món seguix i cal carregar amb ell. I si esperem que arribe al seu fi, perquè no ens agrada el que hi ha, és el moment de començar a canviar-ho. Això, sens dubte, és cosa de tots.
Altres afirmen que no obstant això, el fi del món no és tal sinó un canvi de cicle, en el que a colp de crisi, han de canviar les maneres de relacionar-nos entre les persones i les nostres escales de valors. Ara bé, si efectivament anem camí d'un canvi, jo només veig dos opcions de canvi possibles: Un món dominat per l'economia dels mercats i les grans empreses multinacionals, en el que només hi haja gent molt rica i una altra molt pobra; o al contrari, un món en què les persones busquen el bé comú i des de la igualtat, s'ajuden les unes a les altres.
Quina classe de món vols?. Si tries la primera opció, Creus que formaràs part de la classe rica i dominant?. Per la meua part, crec que la segona opció és la més viable, pacífica i sostenible. Et vols sumar al canvi o preferixes continuar esperant amb resignació el pròxim fi del món?.
