Vivim en un món complex, on les relacions humanes també resulten complicades, de vegades fins i tot dins la pròpia família; on podem trobar gent envejosa, altra rancorosa, orgullosos o també egoistes...
Sempre he dit que és millor dur-se bé amb tothom, i malgrat que és difícil, per a dur-se malament, segur que és millor no dur-se, o en tot cas, compartir sols un hola i un adéu, sense ficar-se més enllà en la vida dels altres, sense ni tan sols acabar parlant malament a les esquenes d'una persona que no mereix l'energia d'un pensament nostre.
D'altra banda, també m'ha agradat aprofitar les meus capacitats per ajudar sempre a tothom que he conegut, sense esperar res a canvi, perquè així em naix. Igualment sempre he procurat la meua autosuficiència i tractar de resoldre els problemes o dificultats per mi mateix, aprenent moltes coses que potser alhora també han servit per recolzar a altres, o veient que una persona sola no pot fer-ho tot.
Així i tot, poques vegades he necessitat d'una gran ajuda, potser perquè sempre he tingut amb qui fer junts les coses, fins aquest cap de setmana passat, en el que vaig voler arrancar el meu cotxe, que darrere de quedar-me en l'atur, feia ja molt de temps que no posava en marxa, que ni l’havia notat en falta o fins i tot, ni tan sols havia creuat eixos túnels que travessen la muntanya en la nova autovia des que els van inaugurar. Llavors, donat que el concessionari al que sempre havia dut el meu vehicle també havia tancat, coincidint ara igualment amb uns dies de festa, vaig comentar de passada la meua situació amb un amic, i aquest de seguida va dur a altre amic que em va ajudar a moure'l.
Malgrat que aquest problema no és res de l’altre món i podem viure situacions més greus, me n’adone que és en moments com aquests en els que vertaderament es valora l’amistat i és reforça allò que es diu que cal tindre amics fins i tot en l’infern. Mai sabem amb quines situacions ens podem trobar, a l’igual que mai arribarem a ser plenament autosuficients dins aquesta societat, llavors cal cultivar i reforçar sempre les bones relacions, amb humilitat, afecte, simpatia, senzillesa, amb disposició per a l’ajuda, tractant de resoldre també els petits conflictes en les relacions de la nostra vida diària, des de la tolerància i el respecte.
Segur que si fem açò, tot ens anirà bastant millor i tindrem amics. A tots ells, gràcies!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada