MANUAL DE SUPERVIVÈNCIA EN TEMPS DIFÍCILS

Corren temps difícils: tanquen moltes empreses, creix la desocupació, es reduïxen les prestacions i drets socials, augmenten els impostos, s'abaixen els salaris, creix el nombre de morosos i desnonaments per impagaments d'hipoteques, els polítics mostren bones dosis d'incompetència adobada amb corrupció i balafiament, augmenta el nombre de famílies en situació de pobresa, les persones són cada vegada més impermeables i indiferents a tot, els rics ho són cada vegada més…

Tots podem ser víctimes. Així, és necessari saber adaptar-nos si volem sobreviure en este món hostil, ple d'injustícies i desigualtats. Pareix que ja no val la pena preparar-se per a una oposició, ni estudiar una carrera universitària, ni aferrar-nos als valors o creences, i viure de hippie, no és tan fàcil com puga semblar.

Ara cal buscar-se un bon padrí, com un polític, banquer o gran empresari, que encara que siga com a personal de servici, ens pot emparar davall la seguretat de la seua ala.

També podem aprofitar-nos del cos, de la seua part més carnal, així que sense necessitat d’oferir favors carnals, podem dedicar-nos a vendre semen, òvuls, sang, medul·la o inclús un renyó, perquè la salut només se la podran pagar els rics i estos necessitaran proveïdors.

Per descomptat, és necessari abandonar tota mostra d'honradesa, sobretot, en este país, en el que et poden ficar a la presó per matar un fardatxo protegit per a menjar i en canvi, robar milions i milions i quedar completament lliure.

Una altra opció és tirar-li cara i viure de lloguer fins que isca el juí per impagaments al propietari del pis arrendat, que com tots sabem, ací la justícia és lenta i la burocràcia tampoc greixa. D'esta manera, podem viure una bona temporada lliures de les càrregues econòmiques que suposa tindre una vivenda en propietat.

Però sobretot, una de les coses que millor ha estat funcionant fins ara és aconseguir per tots els mitjans algun tipus de prestació, i millor si està acompanyada d'algun grau de minusvalidesa, encara que cal donar-se temps, perquè pareix que açò prompte es va a acabar.

I si qualsevol d'estes mesures no funcionen, sempre podrem arrancar el cablejat elèctric de parcs i jardins, que pareix que el coure es paga prou bé, igual que aprofitar qualsevol metall que podem trobar al nostre pas com a part del mobiliari urbà, venent-ho igualment a pes.

Així, intentant ser optimista, segur que amb l'adopció de mesures com estes podrem aconseguir aquells recursos tan injustament repartits, que ens permetran sobreviure en els durs temps que vivim i més encara en els que s'acosten.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada