ÉS MÉS CÒMODE

"Les persones tendixen més a l'estabilitat que al canvi", va dir a la seua classe aquell conegut psicoterapeuta al que vaig tindre l'oportunitat de conèixer. És a dir, som peresosos, ens acomodem, no ens agrada canviar, i menys l'esforç que suposa haver d'adaptar-nos.
Durant milions d'anys d'evolució en la terra, les diferents espècies han hagut d'adaptar-se a un món ple de canvis. Aquesta capacitat d'adaptació, és la que els hi ha permet sobreviure. Així, les espècies que no han sabut adaptar-se, han quedat extingides. Però ara arribem al nostre temps, amb l'espècie humana, i potser una cosa és haver evolucionat físicament, però altra ben diferent la capacitat d'adaptació de la nostra ment, que malgrat que és la més plàstica i evolucionada de totes les espècies del planeta, sembla resultar summament peresosa davant els canvis, potser baix la fatiga d'un cos que ha anat evolucionant fins arribar al que som, deixant-nos aquesta empremta en els nostres gens.
Així, ens resulta més còmode donar-li el nostre vot a un partit polític que involucrar-se en la millora de la nostra societat; és més còmode agafar el cotxe, l'ascensor o les escales mecàniques que haver de caminar; és més còmode comprar una planta crescuda que guardar la llavor i plantar-la; és més còmode comprar el menjar preparat que cuinar; és igualment més còmode veure les notícies o sentir la ràdio que llegir un periòdic, o veure una pel·lícula que llegir el llibre; també és més còmode posar al xiquet davant el televisor que dedicar-li temps, o comprar-li qualsevol cosa abans que donar-li afecte; igualment és més còmode agafar un traductor electrònic que aprendre un idioma, o guardar un número en el telèfon abans que memoritzar-lo en la nostra ment; és més còmode queixar-se dels polítics i la crisi en les xarxes socials que implicar-se en les accions per millorar el nostre entorn; és més còmode donar almoina que participar com a voluntari en una ONG; és més còmode parlar que escoltar, sentir que comprendre; és més còmode prendre alguna píndola per aprimar-se, que passar hores fent esport en un gimnàs; és més còmode tirar un embolcall allà on ens ve que buscar una paperera; fins i tot és més còmode conviure amb una parella entre la que ja no hi ha afecte que fer una nova vida amb altra parella...
I així, una cosa rere altra, anem confirmant el que va dir el psicoterapeuta: que no ens agrada canviar. Ara tenim formades les nostres creences, la nostra vida, els nostres costums i potser una situació com la que viu el món actualment ens diu que hem de canviar, que hem d'aprendre a adaptar-nos a la nova situació. ¿Serem capaços de canviar o una vegada més ens deixarem arrossegar per la peresa, o esperarem que siguen els altres els que promoguen el canvi?.


Daniel Balaguer

http://www.danielbalaguer.es

https://sites.google.com/site/danielbalaguer

LEER MÁS...

ON ESTÀ FET EL MÓN?

Tal vegada ens puga resultar curiós mirar en l'etiqueta de qualsevol peça de vestir, o en l'interior d'un component electrònic, o el que siga que se'ns ocórrega. Pareix que tot està fet en eixe vast i conegut país oriental. Es diu que allí es treballa per un plat d'arròs, i sovint, inclús amb l'explotació infantil, sense que als consumidors finals d'eixe producte els afecte la consciència. També diuen que com en aquell país la mà d'obra és tan barata, per això totes les anomenades grans empreses fabriquen allí. Potser cabrà preguntar-nos: Com pot ser tan barata la mà d'obra i al seu torn produir tant?. Alguns diran que el nivell de vida allí és més baix que al nostre país, tan baix, que inclús resulta més barat pagar els elevats costos de transport des d'aquell país a la resta del món. Altres tal vegada diran que és qüestió de mentalitat. Pareix que allí la gent naix per a treballar.

La qüestió és que un país en què els drets humans pareixen quedar tan lluny com el destí de les mercaderies que exporta, fabrica el món sencer i a més va creixent, o com l'anomenen altres: és un país emergent. Ara tot el món viu davall la pressió dels mercats i la guerra dels preus. Així, les empreses locals no poden competir amb el preu del que es produïx allà en el llunyà orient. Però un altra dada curiosa és que hi ha empreses que produïxen allà i ho venen al preu que costa fer-ho ací, obtenint per tant un major marge de benefici. Per a mi este no és més que un significativa dada de l'abast de la cobdícia humana, però tal vegada, el pitjor de tot és que ja no és la producció, els diners o el president d'un poderós país el que governa el món, sinó que realment estem governats per la cobdícia humana, que aliada amb els diners, és capaç de crear espolis, abusos o crisis mundials perquè abaixe el nivell de vida de la major part dels habitants del planeta i concentrar tota la riquesa en només unes poques mans.

Ara, en estos temps, tots els presidents són titelles en mans dels que controlen l'economia mundial, i la resta de ciutadans, pareix que únicament som els peons, totalment sacrificables per a protegir els interessos de la resta de les fitxes del tauler. I mentrestant, tots eixos peons treballen, o simplement viuen i seguixen avant somiant arribar al costat oposat del tauler i convertir-se en un alfil, una torre, un cavall o inclús una reina, perquè inclús han sigut ensinistrats per a viure de l'esperança. I altres es queixen en les xarxes socials, caricaturitzen la crisi o a les seus titelles, mentrestant, cada vegada són més persones les que s'acosten al llindar de la pobresa; les que perden sa casa, el seu treball; les que han de recórrer a la caritat dels altres; les que no poden pagar-se la seua pròpia salut…

Tu estaries disposat a treballar només per un plat d'arròs?. No t'has plantejat un món diferent, un poc millor?

-->

--   Daniel Balaguer  http://www.danielbalaguer.es  https://sites.google.com/site/danielbalaguer

LEER MÁS...

LLETRA MENUDA

És sabut que hi ha persones amb dificultats per a llegir, especialment si es tracta de gent major o persones amb algun tipus de problema en la vista. Però no sols afecta aquestes persones, sinó a tothom. Fins i tot, a mi per exemple, que tinc bastant bona vista, em cansa o em costa llegir tot allò que està escrit amb lletra de mida inferior a 6 punts. Curiosament, podem trobar-nos que els documents importants, com puguen ser contractes bancaris, condicions d’una targeta de crèdit, un contracte de línia de telèfon o d’Internet o les clàusules addicionals d’un segur... venen escrits en lletra especialment menuda i fins i tot, de vegades amb manca de color, és a dir, amb poca nitidesa.

Si són realment important les condicions d’aquests documents, per què estan escrits de manera que resulta difícil la seua lectura?. Que no diguen que és per estalviar tinta ni paper!. Per a mi no hi ha altra explicació que dir que “hi ha gat tancat”, perquè a banda del minúscul tamany de la lletra o la seua manca de color, també el seu vocabulari és especialment difícil d’entendre per a qualsevol, cosa que una vegada més reforça que hi pot haver cert engany. Però per si encara fora poc, tampoc et deixen temps per a llegir-ho detingudament, ni es molesten en explicar-te el que vas a signar, per si hi ha alguna cosa que no entens.

Malgrat açò, potser no cal parlar de males intencions, sinó que aquest possible engany, no sol ser altre que van a donar-te el menys possible traient-te el més possible. Per exemple, en el cas d’un segur, que en aparença pagues com a bo i amb moltes cobertures, en eixa lletra menuda posarà que precisament això que se t’ha trencat, no està inclòs en les cobertures generals. Recollons, si el tio que em va fer el segur deia que ho cobria tot!. Açò de pagar si no respectava la permanència no m’ho van explicar quan vaig signar el contracte!...

En fi. Potser vivim en un món amb molt poca transparència i claredat, en el que sembla que els consumidors nadem innocents entre les aigües d’un mar ple de taurons, i potser més ara, en aquests temps de crisi, en el que les companyies de la llum, del gas, del telèfon, d’Internet o d’assegurançes, van de cacera de clients. Per sort, potser algú cansat dels abusos o enganys, va crear les oficines d’atenció als consumidors.

-->

--   Daniel Balaguer  http://www.danielbalaguer.es  https://sites.google.com/site/danielbalaguer

LEER MÁS...