És sabut que hi ha persones amb dificultats per a llegir, especialment si es tracta de gent major o persones amb algun tipus de problema en la vista. Però no sols afecta aquestes persones, sinó a tothom. Fins i tot, a mi per exemple, que tinc bastant bona vista, em cansa o em costa llegir tot allò que està escrit amb lletra de mida inferior a 6 punts. Curiosament, podem trobar-nos que els documents importants, com puguen ser contractes bancaris, condicions d’una targeta de crèdit, un contracte de línia de telèfon o d’Internet o les clàusules addicionals d’un segur... venen escrits en lletra especialment menuda i fins i tot, de vegades amb manca de color, és a dir, amb poca nitidesa.
Si són realment important les condicions d’aquests documents, per què estan escrits de manera que resulta difícil la seua lectura?. Que no diguen que és per estalviar tinta ni paper!. Per a mi no hi ha altra explicació que dir que “hi ha gat tancat”, perquè a banda del minúscul tamany de la lletra o la seua manca de color, també el seu vocabulari és especialment difícil d’entendre per a qualsevol, cosa que una vegada més reforça que hi pot haver cert engany. Però per si encara fora poc, tampoc et deixen temps per a llegir-ho detingudament, ni es molesten en explicar-te el que vas a signar, per si hi ha alguna cosa que no entens.
Malgrat açò, potser no cal parlar de males intencions, sinó que aquest possible engany, no sol ser altre que van a donar-te el menys possible traient-te el més possible. Per exemple, en el cas d’un segur, que en aparença pagues com a bo i amb moltes cobertures, en eixa lletra menuda posarà que precisament això que se t’ha trencat, no està inclòs en les cobertures generals. Recollons, si el tio que em va fer el segur deia que ho cobria tot!. Açò de pagar si no respectava la permanència no m’ho van explicar quan vaig signar el contracte!...
En fi. Potser vivim en un món amb molt poca transparència i claredat, en el que sembla que els consumidors nadem innocents entre les aigües d’un mar ple de taurons, i potser més ara, en aquests temps de crisi, en el que les companyies de la llum, del gas, del telèfon, d’Internet o d’assegurançes, van de cacera de clients. Per sort, potser algú cansat dels abusos o enganys, va crear les oficines d’atenció als consumidors.
--> -- Daniel Balaguer http://www.danielbalaguer.es https://sites.google.com/site/danielbalaguer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada