DESNONATS



Sembla que la paraula desnonament està en auge per les execucions hipotecàries dels bancs, que reclamen els diners prestats als que en estos temps de crisi no poden pagar la seua hipoteca. Però més enllà d'esta accepció, també significa llevar a algú tota esperança d'aconseguir el que desitja, o admetre que un malalt no té possibilitat de curació.
Així doncs, són freqüents les notícies que parlen de corrupció dels polítics, fams canines i epidèmies en algunes regions del planeta, violència de gènere, assassinats, racisme, abús de poder, atemptats, guerrilles, explotació laboral, privació dels drets humans... Potser tots estos problemes són els símptomes que indiquen que la nostra societat està malalta, i si no abordem els problemes des de la seua arrel, quasi podríem afirmar que no té curació. Esta arrel es troba en els sers humans, que tenim adquirits molts hàbits, inseguretats, pors, costums o creences, fruit d'un mal aprenentatge, o una educació governada per condicionaments i interessos d'uns pocs. Amb la paraula educació, ací no volem parlar dels estudis acadèmics, sinó de l'aprenentatge de les actituds i creences que li atorguen la personalitat al ser humà. Açò ens conduïx a viure alimentats a base de prejuís, pors, inseguretats, comparacions, egoismes, avarícies, arrogàncies, etc.
D'esta manera, descartem directament algunes persones per la seua forma de vestir o parlar, o per ser gitano, drogoaddicte, malalt mental, demanaire o immigrant i inclús  si no treballa, o si treballa en una professió menys lloable. De forma directa, potser inconscientment, les etiquetem com marginades, com desnonades del sistema. Però el pitjor de tot, és que sovint eixes persones es troben ancorades en este rol que els assignen els individus i la societat i pareix que ja no podran eixir d'ell.
Potser nosaltres ens creiem especials, privilegiats que no podrem ser marginats?.
Per exemple, és curiós veure que vivim en un sistema que anomena progrés al desenvolupament tecnològic, que obliga les persones a estar sempre a l'última moda, connectades a través d'un modern telèfon mòbil, operant des de caixers automàtics o realitzant compres i mil gestions més a través d'Internet. Quanta gent cal no pot aconseguir i comprendre el maneig d'esta tecnologia? No es quedarà arrere sense saber fer estes gestions? Així doncs, pareix que el progrés comporta una nova forma de marginació. Realment podem dir que ha progressat una societat que desnona cada vegada més a les persones?
-->
--   Daniel Balaguer  http://www.danielbalaguer.es  https://sites.google.com/site/danielbalaguer

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada