Sovint sent la gent queixar-se: si està calb, si té massa pèl, si té feina, si no té feina, si té els cabells rulls o si els té massa llisos; si està casat o si no té parella; si està a soles, o si un pesat vol que l’acompanye a algun lloc; si té fills xics o si són xiques; es queixa també del temps, dels polítics, dels veïns, de la programació televisiva, dels anuncis, de la manera de “pitar” l’àrbitre o de l’entrenador del seu equip de futbol favorit... Així, siga com siga, sembla que tots ens queixem de tot. A què es pot deure tanta insatisfacció? Es diu també que hem d’aprendre a ser optimistes, però la majoria pareix que veu més fàcilment el costat fosc de les coses. Perquè veiem sempre la part més roïna de les coses i a som mes proclius al pessimisme i la queixa?
Potser tot es dega que ens han educat més així i tenim aquesta actitud apresa, i per tant, una fosca manera de veure la vida programada en el nostre subconscient. Però d’altra banda, el curiós és que quan ens queixem dels altres, sempre ho fem a les seues esquenes: tampoc hem après o ens han ensenyat a dir les coses a la cara, sense ofendre, buscant les solucions per a dur a terme la millor convivència. També sovint ens agrada queixar-nos, però quan algú es queixa de nosaltres, això no ens agrada tant. Sembla que ens ofèn.
Llavors, açò ens permet veure la complexa dimensió de les relacions humanes, que com a éssers dotats d’intel·ligència, en compte de buscar solucions, una vegada rere altra ens capfiquem creant problemes i més problemes de diversa índole, que sovint ens carreguem a la motxilla negra, potser buscant fer servir posteriorment la nostra intel·ligència per tractar de solucionar-los. No és per res, però sembla un malbaratament d’energia. A cas no tenim res millor que fer?
Potser el primer pas per corregir aquesta manera de veure les coses i d’actuar, és adonant-nos-en d’aquestes actituds arrelades en la nostra manera de ser i veure que també ens envolten en el grup de persones entre les que ens movem. Una vegada detectades, el següent pas consistirà en fer l’esforç necessari per alliberar-se d’elles i corregir-ho, aprenent a ser més positius. Per descomptat que no ha de ser gens fàcil trobar el costat positiu d’una tragèdia. No hi ha optimisme que valga, però segur que amb el temps, la pràctica i les darreres vivències, si no ens deixem arrossegar ni alimentem el negativisme, veurem com sorgixen noves oportunitats que aportaran llum i color a les nostres vides.
-- Daniel Balaguer http://www.danielbalaguer.es https://sites.google.com/site/danielbalaguer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada