Els sers humans mai deixen de sorprendre'm, sobretot, pel contrast que presenten les seus dos diferents facetes: d'una banda, tot allò que representa al bé, que mostra afecte, sensibilitat, bellesa, cortesia... I d'un altre, tot allò que personifica al mal, com l'egoisme, la hipocresia, la intolerància, la desconsideració...
Potser, el més curiós d'esta doble faceta, es mostra en la relació amb els altres: davant d'una persona presenta una cara, i davant d'una altra, exhibeix una actitud completament diferent. A vegades, inclús entre els propis familiars, que davant de tu, mostren una actitud d'afecte, d'estima, de respecte, i quan no estàs present, fins pel simple fet de voler guanyar-se la simpatia d'una altra persona o caure en gràcia, són capaços de parlar malament d'eixe familiar absent, gratuïtament, amb una actitud totalment contradictòria amb la que mostren cap eixa persona de què tan fàcil ens resulta parlar malament a les seues esquenes.
No deixa de sorprendre'm esta característica de la personalitat humana, que també és capaç de ridiculitzar o burlar-se d'una persona per a parèixer graciosa a una altra. És fàcil fer-ho, i a més, ho fem amb soltesa. I potser, el pitjor de tot, és que resulta una actitud apresa, que vivim dels nostres pares i transmetem als nostres fills, però que damunt siga per a guanyar-se la simpatia o l'afecte d'altres... Com podem ser tan mesquins?
Generalment no sentim el que es diu a esquena de nosaltres, però Què passa si en alguna ocasió arriba a les nostres oïdes? Dol veure esta actitud de la gent que apreciem. Seríem capaços de reconèixer esta conducta i evitar-la?
-- Daniel Balaguer http://www.danielbalaguer.es https://sites.google.com/site/danielbalaguer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada