NINGÚ ES MOR DE FAM EN ESTE PAÍS?


Estem en crisi: no hi ha treball i molta gent esgota les prestacions per desocupació; han tancat moltes empreses; hi ha retallades per totes les bandes; apugen els impostos; baixen o es congelen els salaris… Ja ho sabem!
No podíem imaginar res pitjor, però açò comporta importants conseqüències entre la població: creix el nombre de persones al marge de la pobresa; descendix el nivell adquisitiu de les persones i per tant l'accés a l'educació, a la sanitat, a la salubritat alimentària i de la llar; deixem de poder permetre'ns xicotets extres o capritxos com anar desdejunar-se al bar, renovar el mòbil, comprar joguets als fills; estirem la duració del calçat; no renovem vestuari…
Però encara diuen que no estem tan malament, que ací ningú es mor de fam, com si fóra esta l'única necessitat les persones d'una societat suposadament desenrotllada com la nostra.
No sé fins a quin punt confiar en la veracitat d'esta afirmació, i això que he estat molt de temps col·laborant amb algunes s en programes en programes de banc d'aliments. Potser no arribem encara a la situació que des de fa anys assota als països de l'anomenat tercer món. Ací, al nostre país, he vist de tot, però continue veient cada vegada a més persones buscant entre la brossa d'un contenidor. Sí, alguns d'ells busquen objectes que tal vegada puguen intercanviar per diners, però en esta última setmana vaig poder veure una persona rescatant rosegons de pa dur d'un contenidor de brossa. Açò em diu que realment hi ha persones que estan passant verdadera fam.
És cert que abans d'arribar a la mort per inanició, espremudes les vies assistencials, una persona pot ser capaç de robar o buscar en un contenidor, però eixes entitats que practiquen un assistencialisme caritatiu que cobrix algunes necessitats bàsiques de persones anomenades desfavorides o vulnerables, també estan patint les retallades, precisament en una època en què hi ha molta més demanda dels seus servicis. Per tant, açò provoca que no puguen donar cobertura a moltes persones o que les que atenen, vegen minvades les ajudes que reben.

Així, és lògic veure que cada vegada més persones es vegen obligades al furt o la busca entre la brossa per a poder subsistir. I açò mai és tasca fàcil. S'ha de véncer l'amor propi, l'orgull, el sentit de la humiliació, la vergonya, la moralitat. D'esta manera, els que no s'atrevixen a robar, són els que es veuen forçats a recórrer a les deixalles. Açò és molt més que una situació lamentable, però que no es prenguen mesures respecte d'això per part dels dirigents d'un país, que preferixen mirar a un altre costat, encara és molt més deplorable.

Fotografia de Majo Revert, del seu blog "Viajar con el Alma"
LEER MÁS...

AFANY DE LUCRE


Un dels majors problemes de la humanitat és sens dubte l'afany de lucre. És el causant de les majors injustícies, de l'enriquiment d'una minoria i l'empobriment de la majoria, del consumisme, de l'esgotament dels recursos naturals, de la sobreexplotació laboral de moltes persones, de la corrupció dels polítics, de l'enxufisme i el tràfic d'influències, del tancament d'algunes empreses, de l'evasió d'impostos, de la concentració del poder en una minoria, del domini d'uns sobre altres, de molts delictes…
No ho veiem així? A l'afany de lucre busca el guany individual, un profit, un avantatge, un superàvit propi, l'increment del patrimoni. Açò fa que per a aconseguir traure el major benefici propis o guanys patrimonials, es traslladen les empreses a països allà on la mà d'obra és més barata, traient així més marge de benefici i provocant al seu torn el tancament de moltes empreses en els països d'origen; es fomenta també un model de consum desmesurat, en el que es fabrica per a vendre objectes amb una vida útil limitada, o de moda passatgera que prompte han de reposar-se per altres, promovent així la sobreproducció; este model productiu-consumista fa que es genere molta contaminació i es vagen esgotant els recursos naturals de manera accelerada; es mesura a les persones pel que posseïxen i açò igualment provoca que molta gent vullga aparentar el que no és o visca per damunt de les seues possibilitats, alimentant així la roda del consum; els que més tenen, són al seu torn les persones que més tracten d'evadir impostos, o que inclús arriben a no pagar-los o buscar la forma de pagar el mínim o promoure l'economia submergida; les lleis es modifiquen a conveniència dels interessos d'eixa minoria dominant i adinerada, fent que la pròpia legislació siga motiu d'injustícia, minvant drets i prestacions a la resta de ciutadans; fa que els que ostenten uns càrrecs passatgers en el poder vullguen aprofitar la seua posició per a aconseguir tractes de favor que els beneficien i aconseguir així incrementar les seues possessions i riqueses; açò al seu torn és motiu de delictes de frau, corrupció, malversació de fons públics, etc.

I així tenim el món com està. Però Què provoca l'afany de lucre? La resposta és senzilla: la cobdícia, el desig de poder. Quina és la seua ferramenta principal?: els diners, l'economia. Encara que tal vegada les preguntes més interessants siguen ¿Per a què acumular tanta riquesa? Tindran suficient algun dia?
LEER MÁS...