Perquè
la gent posa ciris en una tortada d'aniversari? Perquè es fan regals en estes
celebracions? Segurament tots ho fem mecànicament perquè ho fan els altres,
perquè s'ha convertit en un costum o tradició. Ni ens imaginem que
remuntant-nos molt de temps arrere, estos costums naixen de la màgia i la
religió.
En
l'antiguitat, segons diferents cultures, el costum de felicitar, donar regals i
fer una festa amb dolços i ciris encesos, entre altres rituals, tenien el
propòsit de protegir dels dimonis a qui celebrava el seu aniversari i garantir
la seua seguretat durant l'any entrant. Inicialment, el cristianisme va
rebutjar la celebració d'aniversari per considerar-ho un costum pagà. Però un
poc després, al començar a difondre's la festa del Nadal, com es va fer amb
molts altres costums paganes para guanyar seguidors, els cristians també van
començar a festejar el seu propi aniversari, unint-se al del seu Salvador.
Segons una tradició alemanya, es posaven en les tortades d'aniversari el nombre
de ciris que corresponien a la quantitat d'anys de l'homenatjat i un ciri gran
que era la “llum de vida o llum de Crist”. En altres cultures, estes
celebracions eren només per a la celebració del naixement de fills barons entre
la reialesa.
Històries
a part, actualment també té trets altament consumistes. Així, celebrem
l'aniversari dels fills diverses vegades, per exemple reunint a gran quantitat
d'amics de l'escola en un parc de jocs; se celebra també a casa amb amics i
familiars; se celebra també en l'escola junt amb els que complixen anys eixe
mes... I sobretot, abunden els regals dels invitats per a l’homenatjat.
Curiosament,
sense estar influït per creences religiosos o costums i també per economia, al igual que evitant el consumisme innecessari, en
ma casa no celebrem l'aniversari com a tal, i si alguna vegada ho fem, encara
que siga a la llarga per un o altre, és només com a excusa per a reunir la
família, perquè en eixe moment volem, podem i ens abellix. No ens regalem res i
demanem també que no es porten regals. Però què passa quan anem a casa d'altres
persones que si tenen eixe costum? Nosaltres seguim sense portar regals i en
l'últim aniversari a què assistim, l’homenantjada no va dubtar a preguntar-nos
per què no li havíem portat regal. Òbviament em vaig quedar de pedra, sense
saber què dir, perquè als seus cinc anys jo no anava a explicar-li tota la
parrafada anterior.
Fins
a quin punt estos costums influïxen de manera positiva o negativa en els
nostres fills? No estem promovent uns hàbits excessivament consumistes? Podem
estar fomentant que es valore les persones segons fan regals o no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada