APASSIONAT

Buscant definicions sobre la passió, podem trobar que és una emoció manifestada com un sentiment molt fort cap a una persona, tema, idea o objecte. És una emoció intensa que engloba l'entusiasme o desig per una cosa. El terme també s'aplica sovint a un viu interés o admiració per una proposta, causa, activitat o altres. Igualment trobem que és l'afició vehement cap a una cosa o la inclinació molt forta d'algú cap a una altra persona. En el primer cas, fa referència a la necessitat fer alguna cosa perquè hi ha una força interna que mou a l'individu a fer-ho, sobretot està vinculat amb una vocació artística. En el segon exemple, la passió està més aïna associada a l'amor i a l'atracció sexual. Dos persones apassionades deixen de costat la racionalitat i es comporten de manera emocional. En altres paraules, la passió és liderada pel cor i no pel cervell.
Atenent més o menys a estes definicions, jo em considere una persona apassionada en quasi tot el que faig, però encara que potser siga mogut pel cor, també he d'anotar que sóc prou cerebral. M'agrada molt reflexionar, pensar, analitzar tot tipus de situacions, no obstant això, en el meu cas sovint açò comporta temps i tranquil·litat per a fer-ho ja que és on millors resultats s'obtenen. En canvi, si no hi ha este temps per a la reflexió, si és una cosa que al meu entendre requerix una reacció immediata, és quan les paraules són atropellades pels meus nervis i potser no m'expresse de la millor manera possible. Ací he d'anotar que la meua timidesa també fa que siga una persona poc decantada per l'oratòria si no és un tema que conega prou bé.
Si rebusquem un poc més entre les definicions, també podem trobar altres amb una connotació més negativa relacionada amb el patiment, però ací he de dir que este no és el meu cas.
La majoria de les persones, quan parlen de ser apassionats es referixen a l'amor, al sexe, a la relació de parella. Ser apassionats està emparentat al cor, a l'ànima. I quan diem que a una relació li falta passió, entenem que esta comença a marcir-se. Però més enllà d'una relació de parella, la passió és una cosa molt important en les nostres vides. Sense apassionament els pares de les nacions no hagueren fet les seues contribucions. L'art no existiria, els poetes, escriptors i literats no ens hagueren llegat les seues meravelles. Historiadors i científics no farien els seus aportacions a la humanitat.
Si eliminem la passió perdem el gaudi d'estar enamorats, la sensualitat i la voluptuositat del sexe, el gaudi de la bellesa, la satisfacció de fer el bé, la grat i l'alegria de crear, la dita de lluitar per la pau, la diversió, la ventura, la felicitat.
Per a ser clars, al meu entendre hem de posar-li a tot quant fem en la vida tantes ganes o interés com podem posar-li al sexe. Potser hi haurà moments en què l'arravatament ens porte a una ràpida acció desenfrenada, però disfrutarem més dedicant-li temps, sense presses, amb serenitat, pensant bé en el que farem o estem duent a terme. Si al contrari no posem ganes a quant anem a emprendre, estarem marcits; ens perdrem el gaudi, no hi haurà il·lusió i no assaborirem la satisfacció, el plaer i la felicitat que produïx fer les coses bé, amb ganes, amb il·lusió.
Portant ara algunes de les connotacions negatives de la passió, és important saber que si excloem la racionalitat, la passió ens pot portar al patiment, al dolor, o pitjor encara, a vegades ens arrossega a un costat fosc d'ella: a la luxúria, al crim "passional", a la desgràcia i a l'infortuni.
LEER MÁS...